El Barri - Diables de Les Corts

Vida Associativa

El Districte

El barri de Les Corts forma part del Districte de Les Corts, que inclou els barris de La Maternitat i Sant Ramon i Pedralbes. Aquest últim formava part de Sarrià, fins que va ser agregat al districte l’any 1984, després d’una nova divisió administrativa realitzada per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Som el districte més petit i menys poblat de la ciutat, situat a una de les principals portes d’entrada de la capital catalana, l’Avinguda Diagonal. Tradicionalment, Les Corts ha tingut una imatge de pertinença a una classe benestant, així com de barri dormitori, en tenir residències d’alt poder adquisitiu, centres comercials i oficines de grans empreses, tant al barri de Pedralbes, com a una part de La Maternitat i Sant Ramon i Les Corts.

Amb la feina de les associacions de veïns i veïnes, comissions de festes, entitats de cultura popular, d’educació en el lleure, els eixos comercials de proximitat i molts d’altres, poc a poc la participació cortsenca és major any rere any. El millor indicador per veure el moviment de públic es per la Festa Major de Les Corts, amb un increment constant d’assistència del veïnat edició rera edició, amb 300 activitats realitzades!

Cada vegada més gent descobreix l’encant de poble del casc antic i gaudeix de la vida associativa i reivindicativa gràcies a un lent despertar d’una consciencia pròpia com a barri i col·lectiu vinculat al territori.

Us convidem a conèixer Les Corts, deixar-vos d’una idea preconcebuda sobre nosaltres i gaudir dels carrers i places, comprar al comerç de proximitat o prendre un bon vermut a la Plaça Concòrdia!

Què tenim a Les Corts?

A casa nostra teniu llocs per rememorar el passat industrial i rural de l’antic poble de Les Corts. Teniu Can Deu, -un edifici modernista situat a la Plaça de la Concòrdia– antigament propietat de la família Deu i Mata i que és avui un centre cívic. L’Església del Remei a la mateixa plaça, l’Ajuntament i la gran estàtua de la llegenda local: en Pau Farinetes, a la Plaça Comas.

A la cruïlla del Carrer de Joan Güell amb el d’Europa, hi trobareu el memorial de la desapareguda Presó de Dones de Les Corts. Podeu fer una parada a les casetes supervivents de la Colònia Castells o treure el nas a les antigues Cristalleries Planell, on tenen la seva seu el Centre de Normalització Lingüística i l’Escola d’Adults de Les Corts, a més d’haver-hi un nou espai obert per a entitats i projectes. Si passeu per la Plaça de Can Rosés, podeu observar una de les poques masies que queden en peu i en bon estat del barri, construïda el 1716 i que avui té un ús escolar.

Podeu remenar llibres a l’antiga Fàbrica Benet i Campabadal, la segona biblioteca més gran de Barcelona: la Montserrat Abelló. Just darrere d’aquest espai compartit amb l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, trobareu les cases baixes de diversos colors del Passatge Tubella, edificats pels amos de la fàbrica el 1924 per encabir -en un acte de paternalisme- els treballadors.

Què tenim a La Maternitat i a Sant Ramon?

Hi trobareu el nostre pulmó verd: els Jardins del recinte de La Maternitat, amb els seus destacats edificis noucentistes de finals del Segle XIX. També us recomanem visitar el Cementiri de Les Corts -els administradors ofereixen rutes culturals per aquest espai ple d’art i història- i l’Església de Sant Ramon Nonat. També formen part d’aquest barri el Camp Nou, gran part de la ciutat universitària i el Palau de Congressos de Catalunya.

Què tenim a Pedralbes?

Hi destaca, d’una banda, el Monestir de Pedralbes, fundat per la Reina Elisenda de Montcada l’any 1327, esposa del Rei Jaume II, el Just. Ambdós personatges històrics conformen la parella de Gegants de Les Corts, que surten amb la resta del Seguici Popular de la Festa Major de Les Corts. D’altra, gaudim dels Pavellons Güell, on s’hi aixeca la Porta del Drac realitzada per Antoni Gaudí. Aquest icònic espai, que obra l’entrada al Jardí de les Hespèrides d’aquest conjunt modernista, va inspirar les colles de foc i percussió cortsenques per construir el drac del barri, El Guardià de Les Corts.

A més, a l’extrem nord de Pedralbes i, per tant, del Districte de Les Corts, trobareu un petit barri, el de La Mercè, amb les seves característiques cases baixetes de color blanc. Aquesta zona residencial pròpia més d’un poble que no d’una ciutat, es va construir l’any 1946 durant el règim franquista amb el nom de “las Cinco Rosas”, en referència als símbols de la Falange. També formen part d’aquest barri el Parc Cervantes, amb més de 10.000 roses plantades i un gran skatepark, el Palau Reial i bona part de la ciutat universitària.

Història

Encara que l’origen del poble de Les Corts data del segle IX, ja hi ha constància de vida “cortsenca” a l’època íbera i romana. Ara bé, la part més apassionant de la història de l’antiga vila data del Segle XIX. Som al 1806 i és temps de Festa Major a Les Corts de Sarrià. I entre celebracions, àpats, balls i oficis religiosos, depeníem de la vila de Sarrià.

Encara faltaven uns quaranta anys per tenir una festa major en honor a la Verge del Remei, patrona de la nostra vila. I per ser independents, que es quelcom més important que celebrar una festassa!

Abans de tirar pel dret cap a la independència, pertanyíem al municipi de Sarrià, ja que en aquells temps les poblacions sense parròquia pròpia depenien de la més propera. Durant segles, el nomenament dels alts càrrecs del municipi s’escollia per sorteig, agafant el noms d’entre dues bosses (una del veïnat de Sarrià i una altre del de Les Corts). Però el 1814 Sarrià volgué imposar-los. Des d’aquell moment, les relacions harmonioses es trencaren entre els dos nuclis. I avui, aquesta rivalitat, encara és molt present.

La política dels dos pobles començà a diferir, ja que Sarrià creixia sota l’impuls de l’aristocràcia de Barcelona, on dominava un sentiment absolutista i conservador, mentre que Les Corts mantenia el vell esperit franc autòcton i es decantava per un constitucionalisme liberal.

Nosaltres érem els modernets i “hipsters” de l’època!

[bsf-info-box icon=”Defaults-info” icon_size=”16″ icon_color=”#dd3333″ title=”Adaptació moderna de l’escut original del Segle XIX.” heading_tag=”h6″][/bsf-info-box]

Independència de Les Corts

I us preguntareu, qui lidera la marxa contra Sarrià?

A finals del Segle XVIII van començar a sorgir algunes famílies de caràcter burgès i amb un marcat sentiment cortsenc. Entre les famílies més conegudes hi van ser els Cuyàs, Closes, Gelabert, Rosés o Piera, quedant units aquests cognoms al poble. A dia d’avui, hi són presents mitjançant els noms dels carrers i les places de Les Corts.

El 1814 aquestes famílies, entre d’altres, van presentar una demanda judicial exigint el reconeixement del dret a tenir ajuntament separat i independent del poble de Sarrià. Va ser el primer pas de l’aristocràcia agrària cortsenca per aconseguir la independència del poble.

L’any 1821, el Govern Civil de Barcelona va donar el vist-i-plau al projecte de rodalia del nou terme cortsenc. Dos anys més tard, es va constituir el nou municipi independent el qual només duraria fins al novembre del mateix any, quan tornaria a ser annexionat per part dels “realistes” sarrianencs. La primera onada d’independència cortsenca va anar lligada doncs a la lluita entre les forces progressistes instal·lades a Les Corts i les forces reaccionàries de Sarrià.

La lluita contra el conservadorisme i annexionisme del poble sarrianenc continuaria durant tretze anys més. No va ser fins el 18 d’octubre de 1836 que el somni cortsenc es va fer realitat. En aquella data Les Corts obtenia la seva independència municipal, política i administrativa.

Amb un cens de no gaire més de 300 veïns i veïnes, repartits entre Les Corts Velles (el nucli medieval) i la Travessera, el nou poder polític del poble, representat per la família Cuyàs, va començar la construcció de les infraestructures bàsiques per al municipi.

Les Corts Noves: l’Ajuntament, la Parròquia i el Cementiri

Tres coses necessitàvem per ser independents de Sarrià: un cementiri, una parròquia i un ajuntament. Tot, en aquest ordre. El 1845 els Cuyàs cedien unes terres per a construir l’actual Cementiri de Les Corts i uns terrenys, juntament amb els Closes i Gelabert, per a l’edificació de l’església i la plaça. Aquesta unió de tres il·lustres famílies cortsenques va donar el nom a la Plaça de la Concòrdia. No podreu negar que és una de les places més boniques del Pla de Barcelona.

Tenir una parròquia pròpia era la condició més important per ser municipi independent i el 14 de febrer del 1846 es va signar el projecte per construir-la, la qual es va acabar a finals del 1849. Va ser dedicada a Nostra Senyora del Remei, que es va convertir en la nova patrona del poble de Les Corts.

Els colors del barri, vermell i blau, tenen l’origen en l’advocació de la Verge del Remei com a patrona de la vila. L’incitador va ser un dels primers rectors de la parròquia entre 1847 i 1851, Pere Pla.

I així doncs, la vida i l’eix de creixement del poble es construeix al voltant de la parròquia i és conegut com a eixample cortsenca o Les Corts Noves.

L’any 1854 apareixen les primeres cases de la plaça i a poc a poc va naixent el nucli alçant-se cases als carrers Cabestany, Remei i Anglesola. Aquest últim es va tornar oficialment “Carrer Major de Les Corts”.

El 1868 el terme es va dividir en quatre districtes:

Les Corts Velles (on hi ha ara el Carrer de Les Corts).
Les Corts Noves.
El Camp de la Creu (amb la Plaça del Carme i rodalies).
Can Batlló, on actualment hi ha l’Escola Industrial i el Mercat del Ninot.

El primer Ajuntament de Les Corts va estar allotjat a un dels locals de carrer del Remei, tot i que el 1858 el consistori cortsenc es va veure obligat a buscar unes noves instal·lacions, ja que aquella es quedava petita. Amb la cessió dels terrenys de Can Sòl de Dalt per part de Dolors Masferrer, de la família Comas-Masferrer, l’any 1882, es comença a edificar la nova Casa de la Vila. El 1884, s’inaugura de manera solemne l’Ajuntament de Les Corts, on avui, a l’actual Plaça Comas, forma part de l’eix principal de la vida cortsenca.

Canvi del medi rural: l’Apertura de la Diagonal

L’entrada al Segle XX i l’agregació a la ciutat no va semblar afectar gaire el dia a dia de Les Corts, la vida rural i industrial panarra va seguir el seu curs aliena del que passava a Barcelona. No va ser fins a principis dels anys 20 que l’ull enderrocador barceloní va fixar-se en el poble cortsenc.

Amb l’obertura de l’Avinguda Diagonal el 1921, es van començar a tirar avall les primeres masies. Allò va ser el primer advertiment del que vindria més endavant. El caire rural del barri va poder aguantar fins a mitjans de segle, quan la pressió especuladora va ser insostenible. La construcció dels edificis Trade, a la Gran Via de Carles III amb el Carrer Europa a finals dels 60, per molts habitants, va ser l’inici de la decadència del poble i l’aixecament d’un barri homogeni a la resta de la ciutat.

Només Les Corts Noves, amb la Plaça de la Concòrdia com a epicentre, ens recorda el que vàrem ser algun dia…