El Correfoc de La Mercè és, pels Diables de Les Corts, un dels actes més esperats de l’any. Després d’un intens estiu ple de sortides, tabalades, correfocs, trobades i festa amb amics d’arreu, la Mercè ha arribat més aviat que mai i, en un dia calorós, ha estat la cirereta del pastís.
El passat diumenge 20 de setembre va començar amb un bon Tiberi, que de ben segur serà la nova tradició diablera (de fet, ja n’estem tramant un altre per l’Unitari de Festa Major de Les Corts…): botifarres, crêpes, torrades, croisants, sucs, birra, cafè… Tot preparat de la mà de tres de les nostres incorporacions més recents que han demostrat ser tres fitxatges impagables. En resum, una taula plena, i un munt de panxes encara més plenes! Després del Tiberi, va tocar pair tot arreglant tabals i preparant tratges i forques per lluir ben guapots davant la nostra ciutat. Aquest any, a banda del Tiberi, ens esperava una altra novetat: un equip de TV3 ens va seguir des de pimera hora per conèixer de primera mà la tradició del foc. Esperem haver sigut uns bons amfitrions de tan estimada cultura!
Després del dinar de germanor, els tabalers van ser els primers en desfilar cap al Portal de l’Àngel. Pel bell mig del nucli històric de Barcelona, un any més els nostres tabalers varen animar la tarda de locals i turistes (aquest any, però, sense l’actuació espontània a Plaça Sant Jaume).
Al caure la nit, la Porta de l’Infern, situada a la Via Laietana i flanquejada per la Catedral i el Mercat de Santa Caterina, es va obrir en flames per deixar passar bèsties, bestioles, diables, tabalers i dimonis de tots els racons de la ciutat. La ceptrotada inicial i la reunió liderada pel nostre Cap de colla ja havien caldejat l’ambient abans del gran incendi de la porta, tot aixecant guspires i fum entre el públic més devot del foc. Impacients, els Diables de Les Corts vàrem haver d’esperar una bona estona, cremant-nos a sobre, fins a sortir, ja que aquest any estàvem situats cap al final del seguici.
Via Laietana avall, i sempre acompanyats dels valents de TV3, vàrem anar cremant guiris (molts dels quals ja estaven cremats, per cert), barcelonins, joves, vells i tothom que es posés per davant. Un munt de carrutxes, fum i soroll després, vàrem arribar a Pla de Palau per recollir el què quedava de nosaltres mateixos després de tan sonada i llarga jornada.
Un any més, totes les generacions de la colla ens vàrem reunir per cremar Barcelona en un dia de joia, família diablera i somriures.
