El dissabte 16 de gener, la Diabòlica de Morvedre va celebrar a Sagunt les festes de Sant Antoni. Enguany la colla fa 10 anys, i per això van convidar als Diables de Les Corts, Diablesses i Diables de Sarrià, els Diables de Can Sant Joan de Montcada i Reixac i així fins a un total de 9 colles de diables, tabalers i dolçainers vinguts d’arreu de Catalunya i el País Valencià.
Quan vam arribar a Sagunt, els saguntins i saguntines ens estaven esperant a la Plaça Major per a representar una Muixeranga al so de les dolçaines. Allí mateix, davant de la foguera de Sant Antoni, encara per encendre, vam fer la primera birra i ens van convidar a dinar. Paella valenciana de veritat, de carn, taronges i clementines, i un glopet de mistela.
Un cop ben plens de menjar, els xiquets de Sagunt es van marcar tot un detall i ens fer un tour històric per la ciutat. Des dels orígens íbers que li van donar el nom de Sagunt, passant per la gran ciutat Romana amb un teatre per 2.000 persones que encara es preserva, i l’època medieval amb la inquisició espanyola perseguint els jueus. Vam poder veure, doncs, que Sagunt és una ciutat amb molta història!
En fer-se fosc, ens vam enfundar les casaques de diables i vam carregar els tabals, per preparar-nos pel correfoc. Com que el recorregut no era llarg, vam donar-ho tot sense por a cansar-nos! Els carrers estrets de Sagunt, plens de fum i foc, donaven una gran sonoritat als tabals i als xiulets de les carrutxes enceses.
En arribar de nou a la plaça, van encendre la immensa foguera que tenien preparada. En origen, ens van explicar, cada plaça feia la seva foguera, i els xiquets competien a veure qui la feia més grossa. Avui en dia només se’n fa una, però quina una! Alta com una casa de tres plantes, calien dos bombers llençant-hi aigua constantment per mantenir-la controlada. Aquests valencians… només fan que cremar coses!
Mentre la espectacular foguera cremava, les colles vam seguir tocant i ballant per la plaça. Ens ho vam passar genial tocant conjuntament amb tanta gent, i especialment amb els dolçainers: no és gaire habitual que els nostres tabals sonin acompanyats d’instruments de vent! Gracies a totes les colles que éreu a la plaça!
Quan el foc ja començava a minvar, vam sopar i van començar els concerts. Entre cerveses, burrets (una mena de licor cafè valencià) i els més internacionals gintònics, vam seguir com bons diables la festa a Sagunt fins al final. Un cap de setmana màgic de cultura popular compartida entre catalans i valencians, fent germanor amb els nostres veïns de Sarrià i molta festa amb els saguntins!
Moltes gràcies Diabòlica de Morvedre!!! Felicitats, salut i molt de foc pels propers 10 anys de vida!
