i com va anar Banyoles 2010?

Una sensació extranya ens envaïa: érem a casa, però érem a centenars de quilòmetres dels nostres llits i quotidià. Amb els cotxes carregats de tabals, màrfegues i sacs de dormir arribàvem puntuals a la cita que cada any (des de ja en deu fer uns quatre) tenim marcada al calendari amb permanent! La Tabalada de la Banda de Gàrgoles de Foc. Grans expectatives acompanyades d'una motivació extraordinària ens acompanyaven.

Ens trobem a la "Plaça de Correus", com ja és tradició. Un escalfament, retrobaments, prèvies, alguna cerveseta per entrar en calor... i a les 20:00h de la tarda comencem atabalar per tot el centre històric de Banyoles. Ens van cedir l'honor d'encapçalar la tabalada. Un no parar, un tema s'encadenava amb els següent. "I vosaltres no pareu mai de tabalar???" "I per què hauríem de parar?!?!" Després d'una estona que es va fer curta, ens vam anar trobant totes les colles a la Plaça Major on vam poder disfrutar i ballar amb l'excel·lència dels nostres companys de cercavila. Una vegada tothom va haver tingut el seu moment (i trobant a faltar el lluïment de la colla amfitriona!) una gran tabalada conjunta va tancar amb les 2 hores de ritme que havíem ofert a banyolins i banyolines.

Però continuava la festa. Un magnífic i abundant sopar ens esperava al costat del llac. No van faltar ni el xai, ni els gelats, (ni la mahonesa a les amanides de pasta :p), ni la birra lliure, ni la ratafia per brindar fins a quedar-se sense arguments! Però aquí no s'acabava la cosa, una vegada tots sopats, amb uns quants brindis, cants i riures a l'esquena ens vam dirigir cap a la magnífica: Nit de Bosc. I allà... vam continuar disfrutant de la festa amb majúscules. Concerts, bona companyia, bones ballades pels marges i una gran missió: aconseguir que la festa no decaigués entre grup i grup del concert. Missió que vam complir exitosament gràcies a l'ajut dels germans de Gàrgoles. Ens vam fondre en una sola colla de tabalers i vam donar-ho tot. Amb això n'hi havia prou, semblava que en sapiguéssim i tot. A partir d'aquí... riures, fraternitat, abraçades, cervesa, marges, columpios, esmorzars de forquilla i ganivet, ànecs, croquetes i caigudes que desafien la llei de la gravetat, llargues xerrades, curisos partits de bàsquet al pati de casa, i una retirada cautelar dels campeons de la nit (tan banyolins com cortsencs) propera a quarts d'onze del matí del diumenge.

Una vegada més ha estat un plaer i un honor, poder compartir la tabalda que organitza Gàrgoles de Foc a casa seva. Ja farà molt de temps que hi anem i cada any marxem amb unes expectatives més altes que no deixen de ser superades l'any següent.

Gargolins! Gargolines! Moltíssimes gràcies per fer-nos tant de cas, per considerar-nos com no ens mereixem, per aguantar la festa com ningú, per superar-vos any rere any organitzant events, per haver fet del Brugulat la nostra segona residència, per aguantar que us arribem un dia abans que comenci la festa i marxem un dia després, per les despedides al bar... en definitiva, gràcies per ser com sou!!! En breu... MÉS FOC, MÉS RITME I MÉS FESTA !!!

--
http://angelagarcia.wordpress.com
http://nofapor.blogspot.com