Freaky Cròniques Tabaleres Volum I

Si, si, si, comenceu a patir perquè... S'INICIA UNA NOVA ETAPA EN LA EXISTÈNCIA DEMONIACA PLANETARIA!!! Néixen... les FREAKY CRÒNIQUES TABALERES!!!

I com començar? Què millor que citant primer de tot que som els putos amos i que tot i que aquest any vem tindre menys públic que en anys anteriors i que varem patir un incident pirotècnic de conseqüències gairebé funestes (que la nostra super-Nuri va saber solventar amb gran diligència) hem tingut un aniversari de puta mare!!! [tot i que jo potser m'he d'amputar un dit, però bueno, me'n queden 19 per aprendre a viure i tindre targeta de minus pel cotxe!!!].

I ara si, (poseu imaginació i penseu en algo tipus "cinéfilo" en plan Star Güors o similar per la veu en off ok?): DIVENDRES... 15 DE MARÇ DE 2.009... NINGÚ NO SAP PERQUÈ (alguns si però els que ho sapigueu feu veure que no) PERÒ EN UN ESDEVENIMENT DE RELACIONS MÚSICALS I CULTURALS DE NIVELL INTERNACIONAL, DIABLES DE LES CORTS ÉS CONVIDAT I ENVIA A DOS DELS SEUS MILLORS HOMES... AGENTS ESPECIALITZATS EN TREBALLAR SOTA PRESSIÓ, EL RISC, LA DISCRECIÓ I SOBRETOT OBTENIR RESULTATS... ELLS SÓN... EN MUI I EN NITO!!!

(la veu en off ja pot tornar a ser la vostra), "pos-eso", cap a allà que ens hi encarrilem i, com sempre, en Mui molt puntual i jo, en Nito, doncs molt inpuntual, i perquè? Doncs fàcil, seriem nosaltres si no hagués estat així? No, rotund, així que us foteu.

El fet és que arribem al lloc i previ a l'entrada vàrem fer un mini-video reportatge per al nostre servei secret particulà per a que veiessin que ja erem allà i tot era cert i un cop a dins... com ja han començat, entrem els últims, tallant la ponència d'en Mathiass (tot un personatge aquest home però digne d'admirar la veritat) i ens endinyem cap al fons. Sorpresa! TENIM REGALITOS!!! Una bossa plena de papers d'Àustria, cd's de música clàssica (de la qual en som fervents seguidors i executors i xocolata!).

Dins de la conferència molt blablabla i blebleble (amb accent extranger) i molt bliblibli i blobloblo (en extranger purament dit) mentre els nostres dos agents s'estan partint la caixa discretament i fent "videos ocultos" de la situació i d'un llum del sostre molt maco.

En sortir, ja ens comencen a enxufar un vinet austríac de puta mare i coneixem a dos mestres de Toca'l 2, grup de percu dels diables de St. Antoni (els de la cerdaaaaaaaaaaa). Descobrim que també són secrets enmascarats (ells de nosaltres no ho sabien, no estan tan ben entrenats, però s'enten... no són agents de les Corts provinents de l'extranger, els hi falta idiomes...) i entre els quatre comencem a cascar amb en Mathiass. La presi del meollo (una gran dona amb accent austríac i anglés d'austria) que amb poca discreció (inconscient de que els agents de les Corts sabem idiomes) ens dugués a la "ZONA MANDUCA" i cap a allà que ens hi du i quan reaccionem... ZAS, en Mathiass ens havia abandonat!!! Solució? Fàcil, arrasar amb tot el jameo!!!

El segon plat ja ens el vem menjar al saló amb la resta, però el primer..., doncs no, és obvi no?

A tot això, i ja que estavem allà, vem fer un video d'infragantis a lo paparazzi de pro mentre en Mathiass li fotia mà a la seva niu güaif (pels que no sapigueu eslovac, la parenta) que era una xineta austríaca que estava requetelinda.

I bé, quan ja no podiem més de gordos que anavem de tant jalar (unes patatetes rostides de collons de bones que estaven i cardaven un suquet diabòlicament exquisit) un dels masters de Toca'l dos, en David si no em falla la neurona (és que se m'acaba de divorciar i a vegades fa coses extranyes, està en plan pre-adolescent ara la pobra) incita a en Mathiass a seure amb nosaltres ("si tienes güevos") i comencem a fer-la petar amb el mestre novament, però aquest cop en pla professional. Citant part de la explicació entretingudísisisisisisima que ens havia ofert prèvia al vi (vamos, a on ningú escoltava excepte el paio que tenia jo al davant que semblava Chuky amb els moviments de crani que feia al sentir els violins [bebia crec]), la part a on parlaven de les dances tradicionals, comencem a menjar-li la terrassa a en Mathiass dient-li que a aquest festival ens hi podrien convidar ja que de fet, som tan bons que toquem percusió a la nostra bola però que la nostra tasca principal és la d'acompanyar les danses dels diables i els correfocs, que són ["desde ahora y hasta al fin de los tiempos y porque yo lo he estipulado asín"] danses tradicionals acompanyades de foc i percusió.

El festival aquest, fins ara, es fa a Àustria però el volen anar fer rotant de país per tota Europa anualment i es fa a l'octubre. L'empresa que montava la convenció (www.cultours-europe.com) és una mena d'agència que es dedica a muntar festivals i concursos d'aquest tipus a nivell internacional per músics amateurs i semi-professionals, ajudant també a buscar vols, allotjament, etc. Jo, com molo més que un pinyol quadrat d'una "aseituna rallena de pepinillus coloraos" li vaig dir que és algo que teniem en ment, actuar a l'extranger, i que ens molaria anar-hi, que podriem pagar, però que ens convidin. (ei, aquí, qui no plora... no se la mamen, aixíns que...).

Som els últims ja, i no saben com fer-nos fora, així que, marxem perquè volem i mentre en Mui fa una nova demostració del seu poliglotisme desproporcionat arribem al carrer i, como noooorrrlll fem un video de despatxada de la visiteta i un parell de fotos amb els nostres nous amics i germans de St. Antoni.

Des d'aquí, cap a casa i a descansar que a l'endemà tocava aniversari!!!!

I això és tot (bé, no ho és però tot no es pot saber no?).

En breu tindrem un fotoreportatge i els links dels videos que vem fer. Sento que no estiguin abans però no trobo el maleït cable per passar les fotos i els videos al PC!!!

Propera connexió: Unamuno.